Fabra Centre

Fabra Centre

8M: el comerç de proximitat de Barcelona té nom de dona

15 de març de 2021

La Victòria fa anys que es lleva d’hora. Sap que a un quart de nou del matí ho ha de tenir tot a punt per atendre els centenars de clients que entraran per la porta de la Xarcuteria Sicart, un dels establiments més emblemàtics de l’Eix Gran de Gràcia. Ja fa 25 anys que es mou darrere el taulell, però encara conserva la il·lusió del primer dia. “El millor moment de la jornada és quan omplim les vitrines amb productes acabats de fer i ens preparem per atendre la nostra clientela”, explica. Al carrer Gran de Sant Andreu, la Carme també matina. A les nou en punt aixeca la persiana de la Farmàcia Castellanos, fundada el 1937. “Sempre hem procurat ajudar la gent del barri -apunta l’encarregada del negoci-. Ara, amb la covid-19, tothom està vivint moments durs i difícils i volem que sentin que estem al seu costat”, diu amb determinació. Mentrestant, a la perruqueria Luxciti, la Isabel assessora una parella jove que ja coneix de fa temps; a la botiga de roba Festuk, la Gemma decora l’aparador amb els nous models de temporada i, al taller mecànic Santa Madrona, la Margarita seu davant l’ordinador i repassa les factures de l’últim mes.

Com elles, milers de dones omplen de vida la ciutat des de darrere els mostradors. “A Barcelona, el 58% de les 145.000 persones que treballen al sector comercial són dones“, detallava recentment Montserrat Ballarín, regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona en un cicle de jornades sobre lideratge femení organitzada pel consistori. També són les ànimes de molts mercats municipals, són majoria a les formacions que organitza Barcelona Activa enfocades a enfortir el comerç de proximitat i acostumen a guanyar els premis que distingeixen les propostes comercials innovadores i sostenibles de la ciutat. A més, ocupen llocs de responsabilitat: a la Direcció de Comerç i Restauració, el 62% de persones que hi treballen són dones. “Parlar de comerç és parlar de dones i, apostar-hi, és fomentar l’ocupació femenina”, apuntava Ballarín en el seu parlament.

Tot i així, malgrat ser majoria darrere els mostradors, les estadístiques es capgiren quan es posa el focus en qui ostenta la propietat dels comerços. El 2019, només el 45,9% tenien una propietària. Alhora, tan sols 2 de cada 10 presidències dels eixos i associacions comercials de Barcelona recauen sobre una dona, mentre que en tasques de dinamització hi tenen una gran presència. “Són xifres que cal millorar”, reconeixia la regidora.

“Les dones no esteu fetes per treballar”: experiències darrere els taulells

Tot i que les dades demostren que les dones són majoria als comerços de la ciutat, encara hi ha persones que se sorprenen quan les veuen darrere els mostradors, especialment en negocis tradicionalment masculinitzats. Al carrer Sepúlveda, un dels punts de la ciutat on es concentren més botigues d’informàtica i de components d’electrònica, l’Ana María atén cada dia els clients que entren a Traxtore, la botiga que regenta des de fa 10 anys. Va agafar-ne les regnes el dia que la seva mare es va jubilar i, des d’aleshores, Traxtore s’ha convertit en una de les poques botigues d’informàtica de la zona gestionades per una dona. Confessa haver viscut moments de tots colors. “Quan la meva mare encara treballava a la botiga, un client va preguntar-li tot just creuar la porta si podia parlar amb algú que hi entengués”, recorda. De situacions similars, ella també n’ha viscut. “Sovint notes que, quan et fan una consulta, no te l’expliquen amb detalls -exemplifica la propietària-. Et donen un titular i sembla que esperen que vagis a buscar la persona que en sap, quan ja la tenen davant”, diu.

Al capdavant de la Ferreteria Porxas, al carrer de Sants, la Núria també s’han trobat amb escenes semblants. “A vegades, la meva filla, que s’encarrega concretament de la secció de ferreteria de la botiga, m’ha explicat que hi ha clients que s’hi dirigeixen amb certa desconfiança, com si ella no fos capaç d’ajudar-los a trobar el que busquen”, concreta. Tot i així, ho emmarca com una situació puntual. “De seguida veuen que sabem de què parlen -explica-. A més, com que molta de la nostra clientela és del barri, acaba confinat molt en el nostre criteri”, afegeix.

Poble Sec hi treballa la Mar, llibretera de La Carbonera, un projecte cooperatiu creat el 2017 conjuntament amb la Carlota i l’Aitor amb l’objectiu de construir des del barri i per al barri una comunitat lectora que creixi i que estimi la literatura, els llibres i la cultura. “Sovint darrere el mostrador hi estem la Carlota o jo i n’hem vist de tots colors”, apunta. De fet, van recollir algunes situacions viscudes en una entrada al seu blog. “Com que, a més, som joves, hem hagut de sentir frases com: una dona no està feta per treballar ja podràs amb tant de pes? -explica la llibretera-. Alguns comercials, per exemple, també ens han preguntat quan podrien trobar el responsable del negoci, quan som nosaltres”, exemplifica.

Per impulsar i afavorir la presència femenina al sector comercial, aquest any 2021 l’Ajuntament de Barcelona reprendrà un programa de sessions de formació específica en clau de gènere dirigida especialment a les dinamitzadores dels eixos comercials. Els esforços, però, no acaben aquí. “També seguirem fent feina per nodrir-nos d’indicadors segregats per sexe per tal de poder desplegar polítiques públiques més eficaces”, va ressaltar Montserrat Ballarín, regidora de Comerç, Mercats, Consum, Règim Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona.

Nota | El reportatge no incorpora els cognoms de les dones que hi apareixen. El recurs estilístic vol simbolitzar que els seus són casos que es repeteixen amb freqüència darrere els taulells dels comerços de la ciutat, i no escenes concretes.

Ajuntament de Barcelona

Els nostres socis

Associació Brahma Kumaris
Farmàcia Virrei Amat
Blau
Administración Lotería nº 90
Òptica Universitària
Onna
Automoto
Carregant...
x
X